HISTÒRIA DE JAUME I CONQUISTADOR.

 

 

 

RI JAUME PRIMER EL CONQUISTADOR REI D'ARAGO.

Jaume el Conqueridor[1] (anomenat també Jaume I d'Aragó)[2] (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208[3] - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276),[4] en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime,[5] en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani),[6] fou sobirà de la Corona d'Aragó. Portava els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys.[7] Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.